PREMIATS
APLAUDIMENTS INTERNACIONALS

1992 PANEM ET CIRCENSES, pel millor teatre de pista, participatiu, imaginatiu i provocador.

1992 ARTURO BRACHETTI, per la màgia i la tècnica del transformisme més exigent, equiparable al dels grans mestres de tots els temps.
Link

1992 CIRC DE MOSCOU, per la submissió de l’art, la dificultat i l’ensinistrament en el “més difícil”, a una poètica circense, consubstancial al gènere.
Link

1993 LOS SNACS, pel seu enginy a l’hora de combinar la música, l’humor i l’actuació amb què elaboren un còctel escènic, fresc i directe, que connecta amb el públic i el condueix al somriure intel·ligent.

1994 MOMIX, l’espectacle Passion, per la seva intel·ligent combinació de plasticitat i destresa física amb suggeriments mironians.
Link

1996 ENNIO MARCHETTO, per la forma innovadora del seu transformisme i l’original vestuari de paper.
Link

1997 COMPANYIA PHILIPPE GENTY, per l’espectacle Voyageur immobil, on ha combinat durant una hora i mitja el mim, la pantomima, la dansa, els titelles i els efectes escènics de forma magistral, tot recreant uns espais –el mar i el desert– i creant-ne altres d’imaginaris, que fan d’aquest espectacle un dels poemes escènics de més capacitat emocional acollits pels nostres escenaris en els darrers anys.
Link

1998 LEO BASSI, por su espectáculo Instintos ocultos. Este espectáculo programado en el Teatre de l’Eixample hace desbordar el local hasta invadir la calle y, a la vez, desborda los géneros, ya que Bassi hace de clown, de malabarista, de mago, de humorista de cabaret, de mimo, de medium... en un espectáculo sencillamente desbordante.
Link

1999 QUE-CIR-QUE, i ens va emocionar el precís cos que jugava amb una escombra i que reflectia els sentiments de totes les paradoxes d’un món molt més agressiu que l’envoltava i l’allunyava dels propis desitjos. Quin gust de suau perfecció.
Link

2000 LE PETIT BAZAR ÉROTIK, UNA PRODUCCIÓ DE TOF THÉÂTRE AMB LA BALESTRA, THÉÂTRE MANARF, LE THÉATRE DE CUISINE, LES PETITS MIRACLES, VÉLO THÉÂTRE, GREEN GINGER I PICKLED IMAGE, LAIKA I TURAK THÉÂTRE. La clausura del 15è Festival de Teatre Visual i de Titelles a Barcelona va tenir aquesta proposta múltiple entorn de l’erotisme, que jugava amb els diversos espais, les begudes, els menjars, uns sensuals sofàs, un llit amb cobrellit de mugrons, massatges al cap, titelles, sorra... Tots els números eren remarcables per una exquisida manipulació dels objectes i una minuciosa posada en escena. Altres ho eren per la seva extravagància, i tots, sense excepció, pel gran sentit de l’humor amb què estaven amanides les històries. Un basar d’abundància i provocació.

2001 ROJO TANGO, DE CECILIA ROSSETO. Vine tan sovint com puguis. Queda’t. Parlis o cantis, la teva terra i el món que coneixes passen al nostre cor. Com s’assembla el món a l’Argentina! Des de la ràbia fins a l’humor. De la calma a la passió. Que bé ens expliques el que ens expliques.
Link

2003 ENRIQUE VARGAS i EL TEATRO DE LOS SENTIDOS, procedents de Colòmbia amb un nou llenguatge teatral que s’ha pogut viure sota els títols El laberinto de Ariadna i La memoria del vino, desvetllant emocions individuals. Amb l’Aplaudiment aprofitem per celebrar que Barcelona els acull a El Polvorí, on crearan un centre d’investigació i documentació de la poètica dels sentits.
Link

2006 RES A LES BUTXAQUES del Romanès Cirque Tsigane, el circ d'Alexandre Romanès ha tornat a Barcelona l'any 2006. Plantat entre el Macba i el CCCB i ben a prop del FAD, ha posat de manifest la permanència dels valors del circ quan es fa amb rigor i dedicació, sigui al filferro, al trapezi o en els jocs malabars.
Link

2007 MNEMOPARK, RIMINI PROTOKOLL, Per reinventar el teatre documental descobrint els elements teatrals de la vida quotidiana i portant-los a l’escenari de la mà dels seus propis protagonistes, el jurat ha decidit atorgar l’Aplaudiment Internacional «Joan German Schroeder» a Rimini Protokoll pel seu espectacle Mnemopark, presentat al Teatre Lliure durant la temporada 2006-2007.
Link

2010  KO MUROBUSHI, Per a l’espectador occidental, la dansa butoh japonesa es pot situar a mig camí de dues tradicions lleugerament diferents: té la reconcentració de l’expressionisme alemany i mostra la nafra oberta de la seguiriya flamenca. Gasch es va sentir lluny de la part més terral de l’expressionisme alemany, però va valorar moltíssim la força d’un gest flamenc fet de sentides partitures de carn en contacte real amb el jo de l’artista i amb la vida. És per això mateix que aquest any considerem que, pel ple protagonisme d’un cos que s’acreix en la petitesa de la seva humilitat, i pel control admirable de cada múscul, i per la veritat continguda en la sobrietat nua de la posada en escena, Ko Murobushi és el butoh amo de l’aplaudiment internacional amb Dead 1 i Quick silver, dues propostes programades al festival Grec de Barcelona 2010.

2011 CAMILLE BOITEU, A L’immédiat, Camille Boiteu utilitza una muntanya de deixalles per mostrar-nos un món fràgil i caòtic. Com en una pel·lícula de cinema mut, els personatges ens mostren una societat en ruïnes i d’equilibri incert. Premiem l’enginy de crear un univers que desafia la gravetat servint-se del llenguatge del circ, la dansa, la música i el teatre. Boiteu aconsegueix transformar un munt de ferralla en una obra  de gran bellesa plàstica.

2013 PRESS, Atorguem aquest aplaudiment a l’espectacle Press de Pierre Rigal per l’il·lusionisme màgic amb què el rigor conceptual, el control del cos i la precisió de moviments converteixen l’artesania teatral en prodigi. Press és molt més tècnic que no pas tecnològic: rítmica i lleugera seducció sense fronteres, amb l’intèrpret tancat en un espai clos, quadrat, claustrofòbic i feixuc.

2014 AURÉLIEN BORY Per l’espectacle Plexus, on res no circula per separat, tot està perfectament entrellaçat. Fa servir la tecnologia com una eina més i aconsegueix unes imatges tan emocionants com desconcertants. Plexus és un retrat de l’ànima i el cos entrellaçats enmig d’una tempesta. Aurélien Bory, un mag de l’escena.

2015 SADARI MOVEMENT LABORATORY Per convertir el muntatge de Les criades de Jean Genet en una mostra imponent de teatre físic i nous llenguatges teatrals, on la fantasia i l'experimentació juguen de forma esplèndida amb el moviment, l'objecte, les projeccions i el so. Un espectacle innovador, divertit i fascinant.

2016 LE VIDE Per una obra de senzillesa monumental, Le Vide, que ens mostra que l’absurd és capaç d’arribar més lluny que la raó, i que l’esforç pot ser inútil i, així i tot, conduir-nos a la felicitat.


Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals