Crític d’art i de les arts de l’espectacle

Sebastià Gasch (1897-1980), crític, escriptor, periodista, va exercir la seva carrera al llarg de més de cinquanta anys, en diaris, revistes i llibres editats a Barcelona, Madrid, París, Brussel·les... A finals de 1925 va publicar el seu primer article, on fa un elogi contundent de la pintura del seu amic Joan Miró. I a partir d’aquí, esdevé el defensor més apassionat de l’art d’avantguarda de l’Estat espanyol: Picasso, Dalí, Le Corbusier, Calder, Arp, sempre Miró.

De Gasch parteix la idea del Manifest Groc, que signa juntament amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà, i que resumeix la seva oposició a la cultura més tronada del postnoucentisme. Però amb la defensa d’una pintura i d’una arquitectura de risc, d’alta aventura, no en té prou i la seva afició per la cultura popular l’encamina cap a una obertura d’horitzons: Gasch esdevé una autoritat en gèneres i llenguatges que la cultura –l’altra cultura i la cultural oficial– bandejava, com el circ, la dansa, el cinema, el teatre i el music-hall... Totes aquestes manifestacions del món de l’espectacle –i moltes més: el transformisme, l’il·lusionisme, el jazz, els titelles...– són enteses com a senyals de modernitat de la cultura del seu temps. I Gasch n’és el seu màxim cronista, abans i després de la guerra, amb una ploma lúcida, compromesa fins al final amb una alta idea de la crítica d’art i de les arts de l’espectacle.

Premis FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals